Programació didàctica de 3r d’ESO. Part VI ¿Cómo hay que hacer una programación didáctica? Ejemplificación para un curso de Tercero de ESO en  Cataluña. Parte VI. Unidades didàcticas: 1. Calentamiento, 2. Cualidades físicas básicas y 3. El balonmano
	Professor d’educació física Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (Barcelona) (Catalunya)	Jordi Brasó i Rius jbraso@xtec.cat
	Resum           Seguidament es detallen tres unitats didàctiques d’una programació de 3r d’ESO           Paraules clau: Educació Física. Programació. Unitat didàctica.
	EFDeportes.com, Revista Digital. Buenos Aires, Año 18, Nº 183, Agosto de 2013. http://www.efdeportes.com

1 / 1

Programació didàctica de 3r d’ESO. Part V

A.     Introducció

    Partint de les parts I, II, III i IV, V dels articles anteriors, se segueix l’ordre marcat en l’índex.

    Seguidament es tractaran les unitats didàctiques del primer trimestre.

    Hem seguit els marcadors en cada títol, seguint l’índex inicial (part I). És per això que el present article comença la numeració en l’apartat 12.

12.     Les unitats didàctiques

UD 1: L’escalfament.							1r trim.	7h
Materials i recursos	Pilotes, cons, pitralls, xiulet, cordes (i d’altres), dossier teòric relacionat amb l’escalfament, llibre de text, full explicatiu de l’exposició de l’escalfament.
Objectius d’aprenentatge				Competències bàsiques	Criteris d’avaluació
Conèixer i reflexionar sobre els trets que defineixen un escalfament saludable a partir de la bona actitud i l’anàlisi dels canvis corporals que produeix aquest moment de la sessió				Aprendre a aprendre	1	Comprendre, reflexionar i experimentar els canvis corporals que produeix l’escalfament.
				Autonomia i iniciativa personal	2	Valorar l’actitud, la higiene i la necessitat de fer un bon escalfament abans de realitzar qualsevol activitat física.
Manifestar autonomia en l’organització i planificació d’escalfaments per tal de tenir uns hàbits de pràctica saludables				Autonomia i iniciativa personal. Lingüística i audiovisual	3	Planificar, valorar, posar en pràctica i exposar al grup escalfaments tenint en compte l’activitat que s’ha de dur a terme.
Connexions amb altres matèries				Llengua; ciències de la naturalesa
Blocs			Continguts
Generalitats de l’escalfament (3h)			Reconeixement dels efectes de l'escalfament i elaboració de pautes per dur-lo a terme. Efectes de l’escalfament en els sistemes del cos: muscular, cardiorrespiratori, nerviós i altres Pautes per a dur a terme l’escalfament: parts de l’escalfament i activitats idònies segons el grup i l’activitat posterior que es realitzarà Reflexió sobre els beneficis de fer un bon escalfament Conscienciació per mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després del’escalfament i l’activitat física, i una bona actitud, per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.
Escalfaments generals i específics (4h)			Elaboració i pràctica d'escalfaments, generals i específics, previ anàlisi de l'activitat física a realitzar. Realització i posada en pràctica d’escalfaments de tipus genèric per a la majoria d’activitats físico-esportives Elaboració i exposició per part dels alumnes d’escalfaments a partir dels jocs, els esports, i la seva transferència a l’activitat física que es realitzarà. Pràctica d’escalfaments específics en determinades activitats. Reflexió sobre el tipus d’escalfament segons el tipus d’activitat a realitzar. Conscienciació per mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física, i una bona actitud, per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge, metodologia i recursos TAC									Gestió alumnat
Generalitats de l’escalfament
Pràctica de jocs i activitats d’escalfament i reflexió teòrica dels canvis corporals que han ocorregut									Grupal
Pràctica i reflexió dels canvis específics que es produeixen en la freqüència cardíaca i la ventilació pulmonar quan es realitza un escalfament									Individual
Realització d’un escalfament diferenciant les parts que conté									Grupal
Explicació teòrica relacionada amb l’escalfament, les seves característiques, les seves parts i els efectes que es produeixen en l’organisme									Grupal
Escalfaments generals i específics
Pràctica d’escalfaments específics tenint en compte l’activitat que es realitzarà									Diversa
Exposició en trios d’un escalfament i descripció de les característiques d’aquest mitjançant un full explicatiu									Grups cooperatius
Experimentació de l’escalfament dut a terme pels alumnes									Diversa
Reflexió teòrica relacionada amb l’escalfament dut a terme pel grup (dinàmica, parts, idoneïtat dels exercicis ...)									Grupal
Procediments i instruments d’avaluació									Criteri
Avaluació inicial
Reflexió conjunta, per tal de conèixer el nivell inicial del grup, sobre els beneficis d’un bon escalfament i els canvis corporals que es produeixen.									1, 2
Avaluació formativa
Exposició, en grups de 3-4 persones d’un escalfament en grup									3
Presentació d’un full teòric amb les característiques de l’activitat o activitats proposades en l’exposició de l’escalfament									3
Valoració de l’actitud i els hàbits i (grau de conscienciació pel que fa a la higiene i anàlisi del grau d’implicació, comportament i participació ...) tant en la sessió en general, com en l’escalfament en particular.									1, 2
Avaluació sumativa
Realització d’un examen teòric relacionat amb els efectes que produeix l’escalfament, les pautes per a dur-lo a terme, i els beneficis de realitzar-lo correctament									1, 2, 3
Atenció a la diversitat
Generalitats		Les explicacions gestuals i les demostracions seran les eines principalment usades amb els dos casos d’atenció.
Discapacitat auditiva		S’acompanyaran les explicacions teòriques amb apunts i, si és necessari, se li dirà el que és més important de cada tema. L’avaluació no es modificarà.
Nouvingut		En general, es valorarà la participació i l’actitud de l’alumne, també per tal de suplir l’activitat en la qual ha d’ exposar l’escalfament. La part teòrica s’adaptarà amb un dossier gràfic relacionat amb l’escalfament i l’activitat física.

 

UD 2: Les qualitats físiques bàsiques i la salut						1r trim.	7h
Materials i recursos	Pilotes, cons, piques, pitralls, xiulet, cordes (i d’altres), espatlleres, matalassos, fitxes d’estacions, cronòmetre, fulls de registre de la FC, calculadora, cronòmetre, pulsòmetre (TIC), música de relaxació, dossier teòric relacionat amb la unitat, llibre de text, full explicatiu de l’exposició de l’escalfament.
Objectius d’aprenentatge			Competències bàsiques	Criteris d’avaluació
Conèixer i valorar els trets que defineixen una activitat física saludable i els beneficis que l’activitat física comporta per a la salut a partir de la pràctica i l’anàlisi de la condició física.			En el coneixement i la interacció amb el món físic	1	Relacionar les activitats físiques amb els efectes que produeixen en els diferents aparells i sistemes del cos humà.
				2	Incrementar el nivell de condició física per millorar la salut.
				3	Utilitzar i valorar els tipus de respiració i diferents tècniques de relaxació per tal d’afavorir la qualitat de vida.
				4	Participar activament en les activitats proposades per millorar la salut.
Manifestar autonomia en la realització d’activitat física saludable, amb una bona actitud general i valorar la necessitat de tenir uns hàbits òptims per a una bona salut.			Matemàtica	5	Emprar els indicadors fisiològics de forma autònoma per a realitzar una activitat saludable.
			Autonomia i iniciativa personal	6	Reflexionar i conscienciar-se sobre la importància de la bona actitud general, la higiene, l’alimentació, la salut i l’activitat física per tal de millorar la qualitat de vida.
Connexions amb altres matèries			Ciències de la naturalesa; educació per a la ciutadania i els drets humans; matemàtiques
Blocs	Continguts
Les qualitats físiques bàsiques (4h)	Condicionament de les qualitats relacionades amb la salut: resistència aeròbica, flexibilitat i força resistència general, mitjançant la posada en pràctica de sistemes i mètodes d'entrenament. Realització d’una bateria de proves de condició física per tal d’analitzar el nivell inicial, intermig o final de l’alumne i anàlisi del nivell de l’alumne en relació amb el que s’hauria de tenir. Els sistemes i mètodes d’entrenament per treballar les diferents qualitats físiques bàsiques (força, resistència, velocitat i amplitud de moviment). Pràctica i elaboració de diferents sistemes i mètodes d’entrenament en cada qualitat física bàsica: relació entre les activitats proposades i la qualitat física predominant en cadascuna d’aquestes. Els sistemes i mètodes d’entrenament: definició, característiques i tipus. Pràctica de jocs i formes jugades per tal de treballar i millorar, mitjançant diferents sistemes i mètodes, les qualitats físiques bàsiques. Esforçar-se per augmentar de forma progressiva les capacitats condicionals i, per tant, la salut. Coneixement de la freqüència cardíaca màxima, la freqüència en repòs i càlcul de la zona d'activitat. Càlcul teòric aproximat de la freqüència cardíaca màxima. Càlcul pràctic de la freqüència cardíaca en repòs i diferencia amb la freqüència cardíaca basal. La fórmula de Karvonen per a calcular la freqüència cardíaca de treball. Càlcul de la freqüència cardíaca mitjançant la pràctica de diferents activitats i posicions corporals: sense tenir en compte el factor temporal (càlcul en 30” i 1’), en activitats de baixa intensitat; tenint en compte el factor temporal (càlcul en 6”, 10” i 15”), en activitats de mitja i alta intensitat; ús i pràctica d’activitats amb el pulsòmetre (relació i mesura de la fiabilitat de les activitats en les quals no s’utilitza aquest instrument de mesura de la freqüència cardíaca). Pràctica d’activitat física a la intensitat desitjada prèviament mitjançant la fórmula de Karvonen i adaptant la intensitat de l’exercici a les condicions (pel que fa principalment a la freqüència cardíaca) preestablertes. Pràctica i ús del pulsòmetre i diferencia amb la presa del pols sense aquesta eina. Reflexionar sobre la zona òptima de treball en relació amb la freqüència cardíaca. Conscienciació per mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.
La salut (3h)	Identificació dels efectes del treball de les qualitats físiques sobre la salut i els aparells del cos humà: muscular, cardiorrespiratori, nerviós i altres. Reflexió sobre la millora de la salut i la qualitat de vida com a conseqüència del treball de les qualitats físiques bàsiques. Identificació i adopció de postures correctes en les activitats físiques i en la vida quotidiana. Experimentació d’una bona posició corporal en la realització de diferents activitats físiques. Reflexió de la pròpia posició corporal en la vida quotidiana: asseure’s, aixecar-se, carregar pesos i empènyer objectes. Reconeixement de la relació entre l'alimentació, la salut i l'activitat física. Equilibri entre ingesta i despesa calòrica. Reflexió sobre la forma de vida pròpia: nivell de sedentarisme, activitat física i alimentació. Relació entre aquestes variables. Anàlisi i característiques de la dieta i l’activitat física extraescolar òptima. Execució de mètodes de relaxació amb l'objectiu d'alliberar tensions. Pràctica de mètodes de relaxació amb i sense música. Pràctica de la relaxació a partir de la tornada a la calma de les sessions i també dels estiraments. Pràctica de diferents activitats relacionades amb la respiració per tal de relaxar-se i/o alliberar tensions. Pràctica de la relaxació a partir de la disminució de la freqüència respiratòria i de l’augment de la profunditat de la respiració. Pràctica de la risoteràpia com a mètode d’alliberar tensions. Valoració de l'efecte positiu que la pràctica d'activitat física produeix en l'organisme. Reflexió dels canvis que es produeixen en l’organisme quan es realitza, de forma contínua, activitat física. Conscienciació de mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge, metodologia i recursos TAC								Gestió alumnat
Les qualitats físiques bàsiques
Pràctica d’exercicis i jocs per a treballar les qualitats físiques bàsiques.								Diversa
Pràctica de circuits per a treballar l’agilitat (com a combinació de les diferents qualitats físiques bàsiques)								Individual
Realització d’exercicis mitjançant estacions per a treballar les qualitats físiques bàsiques								Grups 2-3 pers.
Pràctica d’exercicis i jocs preparatoris per a dur a terme les proves de condició física de la bateria								Diversa
Explicació relacionada amb les qualitats físiques bàsiques								Grupal
La salut
Realització d’exercicis i jocs relacionant la qualitat física treballada i les característiques de l’activitat perquè fós saludable.								Diversa
Pràctica i creació, mitjançant un full de registre, d’una gràfica de la freqüència cardíaca (FC) tenint en compte la intensitat dels diferents tipus d’exercicis.								Individual
Pràctica d’exercicis amb el pulsòmetre (recurs TIC) i correlació amb la freqüència cardíaca analitzada manualment.
Elaboració d’una fitxa per tal d’analitzar la FC màxima, la freqüència cardíaca basal i la intensitat òptima de treball.								Individual
Pràctica d’exercicis de resistència executats a la intensitat desitjada (calculada anteriorment per a treballar a una intensitat saludable).								Grupal
Reflexió, demostració i pràctica sobre la bona posició corporal								Grupal
Pràctica de mètodes com la relaxació per tal de millorar la flexibilitat i millorar la qualitat de vida.								Grupal
Explicació relacionada amb la salut i la seva relació amb les QFB.								Grupal
Procediments i instruments d’avaluació								Criteri
Avaluació inicial
Valoració del nivell procedimental i actitudinal en els jocs grupals, amb i sense oposició. Servirà per analitzar el nivell de la classe pel que fa a les capacitats condicionals de forma general. A més, mitjançant aquestes activitats també es podran distingir els alumnes que destaquin, ja sigui perquè tenen un nivell superior al grup, com també perquè tinguin un nivell inferior.								1
Avaluació formativa
Execució, en diferents sessions, de les proves d’una bateria de qualitats físiques bàsiques per tal de determinar el nivell de l’alumne a l’inici de curs i relacionar-lo amb el grup. Proves: Resistència (Course Navette) / Velocitat (50m) / Força (abdominals en 1 min., pilota medicinal de 2-3kg i salt longitudinal amb els peus junts) / Flexibilitat (del tronc). Es farà una mitjana de la nota obtinguda en cada prova i es presentarà el full de marques, amb una autovaloració.								2
Realització de sessions usant els indicadors fisiològics bàsics (freqüència cardíaca i respiració) en diferents activitats i valoració mitjançant l’entrega de fulls de registres, reflectint els resultats obtinguts i reflexionant sobre el nivell d’intensitat al qual s’ha treballat.								1, 4, 5
Anàlisi i reflexió, mitjançant la recerca d’informació a casa i amb l’ajuda dels recursos TAC, sobre els beneficis de l’activitat física i presentació d’un treball de la informació tractada.								6
Valoració de l’interès en les activitats relacionades amb la respiració i la relaxació i reflexió sobre els beneficis corporals que impliquen								3
Valoració diària dels hàbits i l’actitud (la puntualitat, la higiene, la motivació, la cooperació amb els altres, l’esforç...)								4, 6
Avaluació sumativa
Examen teòric relacionat amb les qualitats físiques bàsiques i la seva millora, el cos humà, l’alimentació, la salut i la qualitat de vida.								1, 2, 5, 6
Atenció a la diversitat
Generalitats		Les explicacions gestuals i les demostracions seran les eines principalment usades amb els dos casos d’atenció.
Discapacitat auditiva		S’acompanyaran les explicacions teòriques amb apunts i, si és necessari, se li dirà el que és més important de cada tema. L’avaluació no es modificarà.
Nouvingut		En la part pràctica en la qual també calqui tractar aspectes conceptuals, aquests no es tindran en compte o es tractaran els aspectes més senzills. En la part teòrica, es passaran dossiers molt senzills principalment amb dibuixos.

 

UD 3: L’handbol							1r trim.	10h
Materials i recursos	Pilotes, pitralls, cons, piques, cons (i d’altres), vídeo (TIC), xiulet, full de registre, dossier teòric, llibre de text, full-resum dels principis tàctics, ordinador (TIC)
Objectius d’aprenentatge				Competències bàsiques	Criteris d’avaluació
Practicar diferents activitats relacionades amb l’handbol i valorar la millora de les habilitats derivades d’aquest esport per tal d’augmentar la riquesa motriu i la millora de la condició física, mitjançant una actitud correcta.				D’aprendre a aprendre	1	Resoldre situacions de joc en l’handbol, aplicant coneixements tècnics, tàctics i estratègics.
					2	Esforçar-se, mitjançant una bona actitud general, en les activitats proposades per tal d’incrementar el nivell global en l’handbol.
Mostrar habilitats i actituds d’higiene, de respecte, treball en equip i esportivitat, abans, durant i després de cada sessió i, de forma específica, en les activitats reglamentades practicades				Social i ciutadana. Autonomia i iniciativa personal	3	Aplicar les indicacions, regles i normativa de l’handbol i dels jocs derivats d’aquest esport mitjançant la tolerància i l’esportivitat.
					4	Cooperar amb els altres nois i noies per aconseguir fites comunes respectant els resultats en els jocs i esports i tenint, en tot moment, una actitud general correcta.
Connexions amb altres matèries			Llengua; educació per a la ciutadania i els drets humans
Blocs		Continguts
La tècnica (4h)		La tècnica de l’handbol. La posició de base: conceptes bàsics i pràctica. La tècnica en atac. La tècnica del jugador amb la pilota Pràctica dels diferents tipus de passada: al pit, alta, picada. Pràctica de la conducció amb bot: amb una i dues mans. Pràctica dels diferents tipus de llançaments: bàsic i de maluc. Pràctica de diferents tipus de recepció: amb una mà, dues mans i segons la trajectòria i velocitat de la pilota. La tècnica del jugador sense pilota. La posició del cos per tal de rebre la pilota. Pràctica de la tècnica dels desmarcatges ofensius i defensius. La tècnica en defensa. Pràctica de la posició defensiva i del marcatge. Pràctica del moviment de peus i del cos. Preocupació per millorar les habilitats motrius relacionades amb l’handbol. Conscienciació de mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.
La tàctica i l’estratègia (4h)		La tàctica de l’handbol. La tàctica individual: principis bàsics i pràctica de diferents activitats de millora. La tàctica col·lectiva. Els mitjans bàsics col·lectius. Experimentació, pràctica i millora dels mitjans bàsics col·lectius en atac: el desmarcatge ofensiu, el desmarcatge defensiu i la paret. Experimentació, pràctica i millora dels mitjans bàsics col·lectius en defensa: les ajudes i les cobertures. Els sistemes de joc: la defensa individual (en marcatge nominal i per proximitat). Pràctica i millora de les dues maneres d’actuar mitjançant aquest sistema. Acceptació i respecte per les diferències d’habilitat entre les persones. L’estratègia de l’handbol. Les fases del joc: Concepte, característiques i pràctica. Pràctica de jocs i activitats per treballar les diferents fases del joc: atac, defensa, contraatac i replegament. Pràctica de jocs i activitats per encadenar les diferents fases del joc i resoldre les situacions proposades. Preocupació per l’aconseguiment de fites comunes. Tolerància i esportivitat per sobre de la recerca dels resultats. Interiorització d’una actitud de fair-play o joc net. Actuació de forma respectuosa, de cooperació i de tolerància amb els companys i els adversaris. Conscienciació de mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.
La part física i el reglament (2h)		La part física de l’handbol. Pràctica de diferents activitats i jocs aplicats a millorar la condició física (la força, la resistència, la velocitat i l’amplitud de moviment aplicada al futbol) a partir de l’handbol1. La normativa i el reglament: coneixement, pràctica i interiorització. Les instal·lacions i el mòbil. El partit: durada i reglament bàsic. Tipus d’handbol: l’handbol i el mini-handbol. Actuació en tot moment d’una actitud de concentració i motivació, sobretot en les activitats i jocs grupals i d’oposició. Anàlisi dels principis bàsics per prevenir lesions abans i després de la pràctica del futbol. Acceptació dels resultats obtinguts en les diferents activitats proposades. Conscienciació de mantenir una constància en els hàbits higiènics abans, durant i després de l’activitat física per tal d’afavorir els beneficis que aquesta activitat produeix en l’organisme.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge, metodologia i recursos TAC									Gestió alumnat
La tècnica
Demostració i explicació de la tècnica dels principals elements de l’handbol									Diversa
Pràctica d’exercicis analítics (principalment per parelles2) i sense oposició dels gestos tècnics mínims per a poder jugar a l’handbol: la passada, la recepció i el bot.									Diversa
Realització d’exercicis d’1xPorter per a treballar el bot i el llançament									Individual
Realització d’exercicis de 2x1 i 3x2 per a treballar la passada, el bot, la recepció i el tir.									Diversa
Pràctica de jocs reduïts de 2x2 i 3x3 (cooperació-oposició) per treballar els principals gestos tècnics que apareixen a l’handbol									Grups 4-6
Pràctica de jocs generals per a treballar algun element tècnic que apareix a l’handbol.									Grupal
Pràctica de jocs, de cooperació-oposició, de tot el grup-classe per a aplicar la tècnica a les situacions de joc reals i relacionar-la amb la part tàctica, estratègica, física i reglamentària del futbol.									Grupal
Reflexió sobre l’element tècnic que cal usar en situacions particulars d’un partit									Diversa
Visionat d’un vídeo (TIC) d’un partit d’handbol per tal de distingir els elements tècnics que apareixen, quins són els més freqüents i de quina manera s’usen									Grupal
La tàctica i l’estratègia
Experimentació de situacions d’1x1 per tal de treballar la tàctica individual bàsica.									Parelles
Pràctica de jocs reduïts de cooperació-oposició per a treballar els mitjans bàsics col·lectius (principalment la paret, els encreuaments i les ajudes) i també el tipus de marcatge segons la ubicació de la pilota i els adversaris.									Grups reduïts 4-6
Realització d’exercicis i jocs per tal de treballar la tàctica col·lectiva i comprendre les quatre fases del joc									Grupal
Pràctica de jocs bàsics progressius en relació amb la dificultat per assolir l’objectiu i representatius de les diferents fases del procés d’ensenyament i aprenentatge: el joc de les 10 passades, l’handbol-rugbi, el cinquè bol i l’handbol.									Grupal
Pràctica de partits d’handbol, principalment adaptats pel que fa al nombre de jugadors i el terreny de joc per tal d’afavorir en l’aprenentatge de l’esport.									Grupal
Explicació teòrica mitjançant un full-resum i reflexiva sobre els principis bàsics de la tàctica individual i col·lectiva									Diversa
La part física i reglamentària del futbol
Experimentació d’exercicis i jocs derivats del futbol per a treballar la condició física.									Diversa
Anàlisi del reglament bàsic de l’handbol mitjançant explicacions teòriques i demostracions.									Grupal
Pràctica d’arbitratges per parts dels alumnes i aplicació del reglament, tant pel que fa a les actuacions tècniques del joc com al comportament dels jugadors al camp									Individual o parelles
Resolució dels tests de reglament de l’handbol d’internet (TIC) de les pàgines següents: http://www.educa.madrid.org/web/ies.mariaguerrero.colladovillalba/materiales/edfisica/test_6_balonmano.html i http://www.daypo.com/test-balonmano.html									Individual o parelles
Procediments i instruments d’avaluació									Criteri
Avaluació inicial
Realització d’un torneig en forma de triangular servirà per veure el nivell grupal i detectar certs comportaments dels alumnes. El grup que descansa omplirà una fitxa d’observació avaluativa.									1, 4
Avaluació formativa
Realització de passades curtes (3m) per parelles. L’objectiu serà fer el màxim nombre de passades en 1’.									1
Realització de 5 llançaments a porteria des de diferents posicions des d’una distància de 6m. L’objectiu serà fer gol a una de les quatre cantonades de la porteria									1
Valoració periòdica de l’aplicació del reglament i normativa en les activitats proposades									3
Valoració dels hàbits i l’actitud diària general de l’alumne (higiene, esforç, cooperació, motivació, joc net ...).									2, 4
Avaluació sumativa
Realització d’un examen teòric per determinar el nivell conceptual i actitudinal de l’alumne assolit.									1, 3
Realització d’un partit d’handbol per valorar el nivell procedimental i conceptual global assolit i l’actitud mostrada.									1, 2, 3, 4
Atenció a la diversitat
Generalitats		Les explicacions gestuals i les demostracions seran les eines principalment usades amb els dos casos d’atenció.
Discapacitat auditiva		S’acompanyaran les explicacions teòriques amb apunts i, si és necessari, se li dirà el que és més important de cada tema. L’avaluació no es modificarà.
Nouvingut		Es passaran dossiers molt senzills que consistiran en la realització d’un diccionari català-anglès dels conceptes bàsics de l’handbol. Les activitats amb recursos TAC s’adaptaran o es canviaran per dossiers adaptats al nivell de l’alumne. Pel que fa a l’activitat relacionada amb la realització d’un arbitratge, s’adaptarà a l’alumne i, si cal, no realitzarà l’activitat i simplement participarà com a jugador. L’avaluació es modificarà en l’examen teòric i s’avaluaran els treballs fets.

Notes

1. No s’especifica aquest punt ja que es relaciona directament amb el grup de continguts de condició física i salut. En aquest grup, durant tota l’ESO, es van tractant tots aquests tipus de continguts de forma específica.

2. Aquests exercicis tenen la finalitat d’obtenir el màxim temps de treball per part de l’alumne en els gestos esmentats. Així s’afavoreix més ràpidament a l’adquisició de l’aprenentatge de l’element tècnic treballat.

13.     Bibliografia

13.2.     Llibres de text per als alumnes

• ARIÑO, J i BENABARRE, S (2008); Projecte Olímpia-4. Tercer i quart cursos ESO. Educació física. Barcelona. Serbal.

• GONZÁLEZ, M i RIERA, Ò (2007); Educació física. 3/4 ESO. Barcelona. Teide.

13.3.     Bibliografia específica per a dur a terme la programació.

• ANTÚNEZ, S. (1992). Del proyecto educativo a la programación de aula. Barcelona. Graó.

• C.N.R.E.E. (1992). Alumnos con necesidades educativas especiales y adaptaciones curriculares. Madrid.

• BARTA, A.; DURAN, C. (1996). 1000 ejercicios y juegos de gimnasia rítmica deportiva, BCN: Paidotribo.

• BLÁZQUEZ (1990). Evaluar en educación física. Barcelona. INDE.

• BRASÓ, J., PÉREZ, M. (2002). La cognición a partir de la educación física. Buenos Aires. EF Deportes nº 54. http://www.efdeportes.com/efd54/cogni.htm

• BRASÓ, J., PÉREZ, M. (2002). La velocidad en el futbol sala. Buenos Aires. EFDeportes nº 47. http://www.efdeportes.com/efd47/fsala.htm

• CASTAÑER, M.; TRIGO, E. (1995). La interdisciplinariedad en la educación secundaria. Barcelona. INDE.

• COLL, C (2007). Las competencias en la educación escolar: algo más que una moda y mucho menos que un remedio. Barcelona. Aula de Innovación Educativa núm 161.

• DAZA, G., GONZÁLEZ, C. (1997). Handbol?... Quina passada! Barcelona. FCH.

• DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1993). Currículum Educació Secundària Obligatòria. Àrea d’educació física. Barcelona. Generalitat de Catalunya.

• ESPAR, X. (2001). Balonmano. Barcelona. Martínez Roca.

• FEDME (2004). Guia de muntanya, Ministeri de medi ambient.

• GARCIA RUSO, H.M. (1997). La danza en la escuela. INDE. Barcelona.

• IGUACEL, M., OCHOA, M. (1990). Iniciación al bádminton. CEPID. Zaragoza.

• LUQUE, F. LUQUE, F.J. (1995). Guía de juegos escolares con balones y pelotas. Madrid. Gymnos.

• MATEU, M., DURAN, C., TROGUET, M. (1992). 1000 ejercicios y juegos aplicados a las actividades corporales de expresión. Paidotribo. Barcelona.

• MONTESINOS, D. (2004). La expresión corporal, su enseñanza por el método natural evolutivo, Barcelona. INDE.

• MOSSTON, M., ASHWORTH, S. (1996). La enseñanza de la educación física, la reforma de los estilos de enseñanza. Barcelona. Hispano-Europea.

• POZO, J. I. (1996), Aprendices y maestros. Madrid. Alianza Editorial.

• SÁNCHEZ BAÑUELOS, F. (1992). Bases para una didáctica de la educación física y el deporte. Madrid. Gymnos.

• SERRAMONA, J. (2007). Entrevista Jaume Serramona. Escola Catalana núm. 445. Barcelona

• TRIGO, E., PIÑERA DE LA, S. (2000). Manifestaciones de la motricidad; Barcelona. INDE.

• VERNETTA, M., LÓPEZ, J., PANADERO, F. (1996). El acrosport en la escuela. Barcelona. INDE.

• VVAA (2001), Nuevas tendencias metodológicas. La iniciación deportiva basada en los deportes colectivos, Madrid. Gymnos.

13.4.     Bibliografia d’interès general

• BOTTON, A. (2001). El consol de la filosofia. Barcelona. La magrana.

• CARDÚS, S. (2000). El desconcert de l’educació. Barcelona. La campana.

• GUTIÉRREZ,M. (2003). Manual sobre valores en la educación física y el deporte, Barcelona. Paidós.

• HUXLEY, A. (1987). Un mundo feliz. Barcelona. Plaza & Janés.

• JULIANO, D. (1993). Educación intercultural. Escuela y minorías étnicas, Madrid. Eudema.

• MARINA, J.A. (2004). Aprender a vivir, BCN. Ariel.

• MICHÉA, J.C. (1999). La escuela de la ignorancia, Madrid. Acuarela.

• SENNETT,R. (2000). La corrosión del carácter. Barcelona. Anagrama.

• TONUCCI,F. (1996), La ciudad de los niños. Madrid. F.G.S.R.

• VILANOU,C. I COLLELLDEMONT,E. (2000). Historia de la educación en valores. Desclée de Brower. Bilbao

• VVAA (2004), Adolescencia y deporte. Barcelona. INDE.

13.5.     Normativa i documents d’orientació de l’administració per a la realització de la programació.

• Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria. És la part específica de la Llei de l’Educació de Catalunya per a l’Educació Secundària Obligatòria.

• Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, article 121.

• DIRECCIÓ GENERAL DE L’EDUCACIÓ BÀSICA I EL BATXILLERAT (març 2009). Del currículum a les programacions. Una oportunitat per a la reflexió pedagògica a l’educació bàsica. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Es pot trobar a internet a l’adreça www.xtec.cat/edubib. El text explica de forma detallada com cal fer una programació partint dels elements més generals i normatius i arribant a l’elaboració de les unitats didàctiques.

Otros artículos sobre Educación Física

	Búsqueda personalizada
EFDeportes.com, Revista Digital · Año 18 · N° 183 | Buenos Aires, Agosto de 2013   © 1997-2013 Derechos reservados